El MES a l’Aplec Internacionalista de l’Arboç

El cap de setmana passat es va celebrar a l’Arboç l’Aplec Internacionalista d’Esperanto 2014. En aquesta nova edició s’hi va poder realitzar moltes activitats, xerrades i cursos. Al mateix temps, va ser el punt de trobada d’esperantistes i futurs esperantistes que van poder intercanviar experiències i compartir-ne d’altres en ambient festiu com són els concerts de divendres 5 i dissabte 6.

_DSC6882

Acte inaugural de l’Aplec a la Casa de Cultura de l’Arboç. Fotografia: Lluís Aragay

El Museu d’Esperanto de Subirats hi va participar activament: assistint a xerrades i cursos i, sobretot, presentant el museu i engrescant als participants de l’Aplec a visitar-lo. Durant la presentació del museu es va formar un breu debat sobre el futur del fons documental del museu, fet que va animar a molts esperantistes a pronunciar-se sobre la importància de preservar el tresor en forma de llibres i revistes que té el MES.

[+] Llegiu una crònica completa sobre l’Aplec Internacionalista d’Esperanto 2014.

Aplec Internacionalista a l’Arboç

L’Associació Catalana d’Esperanto aplega els esperantistes els propers 5, 6 i 7 de setembre a l’Arboç. Entre d’altres activitats que organitza aquesta associació se celebra un cop l’any l’Aplec Internacionalista, que enguany arriba a la XI edició. Es tracta d’unes jornades en les que es difonen els principis de sostenibilitat lingüística i l’esperanto als Països Catalans, i la llengua i la cultura catalanes als participants estrangers. És per això que sempre procurem organitzar-lo amb col·lectius de la vila que acull l’aplec. Normalment hi participen unes 80 o 100 persones d’arreu del món.

bildserio_arboc_ca-3

Enguany tindrà lloc a l’Arboç, al Baix Penedès. Les edicions han estat a Mataró (2005), Barcelona (2005), Canet de Mar (2006), Vallgorguina (2007), Benicàssim (2008), Barcelona (2009), Reus (2010), Sant Andreu Salou/Cassà de la Selva (2011) i Canet de Mar (2012).

El Museu d’Esperanto de Subirats (MES) hi participarà fent una presentació del museu. Es parlarà sobre la història del MES i el seu fundador, en Lluís Hernàndez. Aquest acte, de mitja hora de durada, tindrà lloc la tarda de dissabte 6 de setembre a l’Ateneu Arbocenc.

De la mateixa manera, molt més actes, xerrades, tallers i concerts tindran lloc en el marc d’aquest Aplec Internacionalista.

cartell-1 (1)

 

[+] Programa

[+] Associació Catalana d’Esperanto (KEA)

Recerca al MES

Des del Museu d’Esperanto de Subirats (MES) ens agradar constatar que, enguany, són varis els estudiants que ens han visitat en motiu dels seus estudis.

Durant l’any lectiu, estudiants d’institut d’arreu de Catalunya, han acudit al MES cercant informació pels treballs de recerca (TREC) que es realitzen a batxillerat.

És una molt bona noticia que alumnes i professors escullin plegats aquesta temàtica, tant des del vesant lingüístic com des del vesant social o històric. D’altra banda, és significatiu –i positiu- que gent jove conegui la història de l’esperanto.

DSCN3221

L’esperanto ofereix molts punts de vista des d’on desenvolupar un treball de recerca. A Catalunya, per exemple, l’esperanto té un lligam molt fort amb moviments socials i amb la història del segle XX, destacant el seu paper en moments clau com ara la Guerra Civil. Per aquest motiu, l’esperanto pot ser una eina per entendre el nostre passat recent.

En definitiva, des del MES celebrem l’activitat de recerca d’aquests joves i esperem que continuï l’interès en futures generacions d’estudiants.

Veniu a visitar-nos a Sant Pau d’Ordal! Subirats, Capital de la Vinya.

Xerrada sobre Fukushima, el vídeo

El passat diumenge, al Museu d’Esperanto de Subirats (MES), el professor Goro Kimura va il•lustrar una vintena d’assistents amb una xerrada sobre el desastre nuclear de Fukushima.

Fuku2

En Goro Kimura és un lingüista molt actiu i compromès que, dos dies abans, estava convidat a la Universitat de Barcelona a les Jornades “Llengua i territori”. Aprofitant la seva estada, se’l va convidar a compartir el seu coneixement de la catàstrofe de Fukushima, com a esperantista i com a japonès, al MES.

En Kimura va començar la presentació explicant el context geològic del Japó, integrat en una zona de tectònica activa; l’anomenat Cinturó de Foc del Pacífic, on just a les illes japoneses es produeix el fenomen de la subducció de la placa oceànica. Va continuar precisant la magnitud del sisme i el seu efecte sobre el mar (tsunami) i sobre la central nuclear de Fukushima. Més endavant, va centrar l’exposició en el consum energètic de la població japonesa, cada cop més depenent de l’electricitat. Goro Kimura va parlar dels recursos energètics en què es fonamenta la industria i la societat del Japó i en com aquesta catàstrofe va canviar el punt de vista vers l’energia nuclear.

Fuku1

Finalment, després de la xerrada, es va iniciar una breu discussió sobre l’electricitat i el concepte de progrés que hi té associat. També es va parlar sobre les energies renovables, l’energia nuclear i el cost econòmic de l’electricitat a l’Estat Espanyol. Podeu gaudir de la major part de l’exposició d’en Goro Kimura en el següent vídeo:

Us recordem que podeu visitar el MES cada dissabte i diumenge de 13h a 14h. La visita comença al Punt d’Informació de Sant Pau d’Ordal i té un preu de 2 euros.

Fukiŝima al MES

La Universitat de Barcelona organitza divendres 21 de febrer al matí una jornada de “Llengua i Territori”, i convida 4 professors japonesos. Les xerrades seran en francès, occità i esperanto.

El professor Goro Kimura és el que farà la xerrada en esperanto. És un lingüista molt actiu i compromès.

Imatge

Aprofitant la presència d’en Goro Kimura, es proposa el següent programa:

Divendres 21 de febrer: Jornades de Llengua i Territori a la Universitat de Barcelona. De 9h a 14h. Cal inscriure’s enviant un correu a gela@ub.edu

Dissabte 22 de febrer: Visita al Centre d’Esperanto de Sabadell (arxiu i biblioteca Petro Nuez).

Diumenge 23 de febrer: Visita al Museu d’Esperanto de Subirats a les 11h. Allà en Goro Kimura farà una xerrada sobre com la tragèdia de Fukiŝima els ha canviat la vida.

Imatge[+] Informació sobre les Jornades de la Llengua i Territori a la UB

Us hi esperem!

Cerquem una persona – convocatòria d’una plaça al Patronat de Turisme de Subirats. Dinamitzador del Museu d’Esperanto de Subirats

Des del Patronat de Turisme de Subirats es busca un/a informador de turisme – dinamitzador del Museu d’Esperanto de Subirats (MES). Aquesta és la segona plaça que es convoca al Patronat de Turisme aquest any 2014. (La primera plaça convocada és per a un/a tèncic/a mig de Turisme i podeu consultar aquí la convocatòria.)

Quant a aquesta segona plaça d’informador de turisme – dinamitzador del MES, es poden consultar les Bases publicades al BOP (21 de gener de 2014) o bé consultar les Bases des del web de l’Ajuntament de Subirats.

El termini de presentació de sol·licituds acaba el dia 10 de febrer de 2014.

infotur2014

Més informació:

[+] BOP

[+] Bases al BOP

[+] Ajuntament de Subirats

MES

Emotiva Diada de l’Esperanto al MES

El passat diumenge 15 de desembre es va commemorar el naixement del Dr.Zamenhof (15 de desembre de 1859, Bialystok – 14 d’abril de 1917, Varsòvia) , el pare de l’esperanto, al Museu d’Esperanto de Subirats (MES), situat al carrer Zamenhof a Sant Pau d’Ordal. Per a celebrar aquest dia assenyalat es van realitzar una sèrie d’actes emmarcats en els esdeveniments organitzats per l’Associació Catalana d’Esperanto (KEA).

La trobada esperantista al MES va començar a partir de les 11 h: una vintena d’esperantistes es varen reunir al museu. La majoria dels participants eren d’aquí però també hi va haver representacions internacionals, com un esperantista del Kazakhstan. A més, va assistir a l’acte en Miguel Fernández, escriptor esperantista, poeta, traductor de Lorca a l’esperanto, cantant, etc. En Miguel, que venia de Barcelona de presentar el seu últim llibre “Poezio, armilo ŝargita per futuro”, va dedicar uns minuts a signar i dedicar el seu llibre a tots aquells qui ho van desitjar.

MES_UDB

A les 12 h es va passar un documental, subtitulat en esperanto, sobre la resistència dels Republicans a Subirats durant l’entrada de les tropes franquistes a la Guerra Civil. Aquest audiovisual està lligat amb la ruta de l’Última defensa de Barcelona, que es realitza el 3r diumenge de cada més.

Després, tots els assistents van brindar amb cava per commemorar el naixement d’en Zamenhof i també en record d’en Lluís Hernández, artífex del MES. Va ser un moment molt emotiu per a tots, ja que entre els presents també hi eren la vídua, la senyora Teresa, i el fill d’en Lluís, en Rafel.

Per a celebrar aquest dia tan assenyalat, al MES es va preparar una selecció de llibres de versos i poemes originals en esperanto. Aquesta petita exposició romandrà un parell de mesos al museu i, a continuació, us passem les ressenyes dels autors i d’alguns dels llibres singulars que s’hi exhibeixen.

William Auld (6 de novembre de 1924 – 11 de setembre de 2006)

AuldPoeta esperantista i candidat al Premi Nobel de Literatura el 1999. Auld, escocès, era professor de literatura. Va aprendre l’Esperanto quan tenia tretze anys, el 1937, però no seria fins una dècada després, en acabar de la Segona Guerra Mundial, quan començaria de manera activa a escriure en esperanto fins arribar a ser un dels escriptors més brillants en aquesta llengua. Com a poeta es va donar a conèixer el 1952, amb la publicació de Kvaropo (Quartet), amb poemes seus i d’altres tres poetes, editat a La Laguna pel professor Juan Régulo Pérez.

 Kvaropo

És un poemari excepcional, la primera edició és de l’any 1952. Es tracta d’una col·lecció de poemes en esperanto de quatre autors: W. Auld; J.S. Dinwoodie; J. Francis; R. Rossetti. Es considera una obra de l’Escola Escocesa, amb Auld al capdavant.

 Edwin de Kock (9 de març de 1930, Sud-Àfrica)

Edwin de Kock és professor d’ afrikaans i un dels poetes esperantistes –vius- més destacat. A part de poeta, també és teòleg i activista antiracista, i participa en moltes altres activitats de caire social i cultural. És membre de l’Acadèmia d’Esperanto des de 1973, i membre honorari de la UEA des de principis del segle XXI.

Verdaj Fajreroj

És un llibre de l’escriptor rus Romano Frenkel publicat l’any 1908. Aquest autor va “plorar” la mort de la seva dona, assassinada al 1906, amb aquests versos escrits en esperanto. Demostrant així que les emocions més profundes –i tristes- també es podien expressar en esperanto.

frenkel

Raymond Schwartz (8 d’abril de 1894 – 14 de maig de 1973)

Schwartz va ser un banquer francès i un autor esperantista de vàries novel·les i obres de teatre, les quals va dirigir als cabarets parisencs. Nascut en Metz, una ciutat a Alsàcia-Lorena que des 1871-1918 va formar part d’Alemanya, en el si d’una família francesa. Va rebre una bona educació que el va ajudar a dominar el francès, l’alemany, el llatí, el grec i, evidentment, l’esperanto. Molt aviat es va convertir en esperantista i somiava amb un futur millor a través de la difusió de l’Esperanto. A la Primera Guerra Mundial va ser reclutat a l’exèrcit alemany i va haver de lluitar en el front oriental, fet que va suposar un drama personal, ja que ell era pacifista, i un desastre general per al moviment esperantista. Després de la guerra es va traslladar a París on va treballar en una gran firma de bancària fins a la seva jubilació.

 Aleksandr Porfirjeviĉ Logvin (1903 – 1980)

Poeta i traductor ucraïnès. L’any 1929 va publicar “Heraldo d’Esperanto” sota el pseudònim  “A. Liljer “. Més tard va debutar en la poesia, creant obres com “Sur la Vivojo”.

 Eli Urbanová (8 de febrer de 1922 – 20 de gener de 2012)

Eli Urbanová va ser una poeta esperantista txeca, afiliada d’honor a la Universitat d’ East Anglia, professora i ex acadèmica de l’Associació d’Escriptors en esperanto. Estudià pedagogia a Praga, la seva ciutat natal. Va debutar l’any 1940 com a poeta però fins el 1950 no ho va fer en esperanto. Des d’aleshores va escriure molts poemes originals en esperanto, guanyant, fins i tot, un premi de la UEA. Després de la Segona Guerra Mundial els seus poemes van aparèixer en algunes revistes culturals destacades.

Geraldo Mattos (28 de juny de 1931)

Mattos és un filòleg i poeta brasiler, esperantista des de 1947, membre de l’Acadèmia d’Esperanto des de 1970 i president des de l’any 1998 fins al 2007. Mattos es va graduar en idiomes llatins i romànics a la Universitat Catòlica Pontifícia de Paraná, l’any1958, i es va doctorar en Filologia amb una tesi sobre els poemes trobadorescs de l’eclesiàstic Ayras Nunes (un poeta gallec del segle XIV). Va treballar a diferents universitats brasileres i al Col·legi Militar de Kurutibo durant 30 anys. Va ser instructor pel Ministeri del Treball Brasiler fins la seva jubilació.

mattos

Julio Baghy (13 de gener de 1891, Szeged – el 18 de març de 1967, Budapest)

Juliol Baghy va ser un actor hongarès i un dels autors principals del moviment esperantista. És autor de diverses novel·les famoses, però és sobretot en la poesia que va demostrar el seu domini de l’Esperanto. Baghy va néixer en una família de teatre – el seu pare era actor, i la seva mare apuntadora. Va aprendre esperanto el 1911 i, al mateix temps, va començar a treballar com a actor i director de teatre, però la Primera Guerra Mundial va fer que marxés del seu país durant sis anys. Va ser capturat i fet presoner de guerra a Sibèria. Durant aquest temps, va començar a treballar per al moviment esperantista, va escriure poesia i va ensenyar la llengua als seus companys reclusos.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.