Dia Internacional dels Museus 2012

Com molts d’altres centres del móns, el Museu d’Esperanto de Subirats (MES) també s’afegeix a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2012 (18 de maig) #DIM2012. Enguany us oferim la possibilitat de visitar el Museu de manera gratuïta durant els dies 19, 20 i 26 de maig. Us recordem que obrim les nostres sales cada dissabte i diumenge en una visita guiada que s’inicia a les 13h. Per a d’altres horaris de visita, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic: info@museuesperanto.org.

La celebració no es limita a obrir les portes físiques del Museu a tots els interessats sino que es prolongarà i ampliarà participant en diferents activitats en les que les xarxes socials són protagonistes. Per una banda, en els propers dies el Museu aportarà una obra del seu fons al “Museu Ideal de Catalunya”, una proposta de Patrimoni. Gencat que utilitza el suport de la xarxa social Pinterest com a contenidor de les obres més destacades de museus i centres d’arreu de Catalunya. Per una altra banda, participarem en el viquiprojecte “Una joia del Museu 2012″, en el que s’elaborarà una fitxa d’algun element destacat del Museu que s’incorporarà a Viquipèdia.

L’objectiu de totes aquestes accions és apropar el món dels museus als ciutadans i compartir-hi el coneixement i la riquesa patrimonial que custodien. Seguiu de ben a prop tots aquests projectes!

L’objecte del MES: Abril 2012

Malgrat un breu parèntesi, reprenem la publicació de referències del nostre fons dins de la secció “L’Objecte del MES“. Dins d’aquest mes d’abril, ens plau destacar una de les moltes obres traduïdes a l’esperanto de què disposa el Museu. Es tracta d’un exemplar de la novel.la de Henryk Sienkiewicz “Quo Vadis“.

Concretament, el llibre és una edició de 1957 publicada a Varsòvia i té la particularitat que fou traduïda per Lidia Zamenhof (1904-1942), filla menor de Llàtzer Zamenhof, promotor de l’esperanto. L’obra original és una novel.la històrica escrita en polonès i publicada per primer cop en forma de llibre -anteriorment fou editada per entregues-  l’any 1896. Ha estat traduïda a més de cinquanta llengües i fou una de les obres que va fer emergir a Sienkiewicz, fins al punt que, l’any 1905, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

Lidia Zamenhof, que havia treballat fermament per l’ensenyament i difusió de la llengua ideada pel seu pare, destacà també en el camp de la traducció, executant la de “Quo Vadis” l’any 1933. Desafortunadament, l’any 1942 fou deportada al camp d’extermini nazi de Treblinka, on morí.

Com molts coneixereu, la novel.la exposa les dificultats de l’amor entre una jove cristiana i un patrici romà, en plena Roma de temps de l’emperador Neró, i compta amb adapatacions de cinema i televisió, entre les que destaca la pel.lícula de 1951 filmada a Hollywood.

Sant Jordi 2012

Dilluns 23 es celebra una de les festes més singulars del poble català, la Diada de Sant Jordi, completada per la commemoració del Dia del LLibre. Per tant, hom pot dedicar el dia a reivindicar dos valors universals -amor i literatura- i un de ben propi -catalanitat o estimació per la llengua comuna-. Des del Museu d’Esperanto de Subirats (MES), afegim un xic d’universalitat traduïnt-vos la llegenda de Sant Jordi a l’esperanto.

Totes les persones que visitin el Museu durant aquest cap de setmana (21-22 d’abril) i el proper (28 i 29 d’abril) rebran una còpia bilingüe (català/esperanto) de la llegenda, traduïda a tres mans pels nostres col.laboradors Joan Inglada, Javier Guerrero i Karles Berga, de l’AAMES (Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats). Al mateix temps, s’exposaran  volums que contenen alguna versió d’aquesta llegenda o bé fragments inspirats en la figura universal del cavaller que mata el drac.

Us recordem que al Museu  podeu trobar una exposció permanent dedicada a la història de la literatura universal a partir d’aquells autors clàssics que també han estat traduïts a l’esperanto (Shakespeare, Molière, Homer, Cervantes, etc.)

Us deixem amb els dos textos. Es tracta d’una adaptació de la versió recollida per Joan Amades -destacat esperantista- al Costumari Català.

LLegenda de Sant Jordi 

Català-

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l’estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d’una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l’estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l’abominable bèstia se’n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s’oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d’anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se’l mirà i l’advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d’aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d’aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l’horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Esperanto-

Iam, antaŭ tre, tre longe, terura kaj kruelega monstro detruis vilaĝon Montblanc. La monstro scipovis marŝi, flugi kaj naĝi, kaj ĝia fetora elspiro de malproksime venenis la aeron kaj mortigis ĉiujn, kiuj enspiris ĝin.

La monstro pereigis brutarojn kaj homojn, kaj terurego regis en la ĉirkaŭaĵoj. La loĝantaro de Montblanc, maltrankviligita pro la situacio, elpensis ideon por pacigi la drakon: ĉiutage ili oferos al ĝi homon por manĝi. La problemo estis trovi volontulojn, kiuj sin proponu por esti vorotaj de la drako.

Kaj do, post longa diskuto, la vilaĝanoj decidis per loto la personon, kiu finiĝos en la drakan stomakon. Tiel ili faris, tagon post tago, kaj ŝajne la strategio glate funkciis, ĉar la abomeninda drako ĉesis detrui kaj fiagi en la lando.

Sed jen unu tagon, la sorto volis, ke la reĝidino estu manĝota de la drako. La juna princino estis tre simpatia, afabla, bela kaj eleganta. Ŝi estis amata de ĉiuj vilaĝanoj, kaj sekve centoj inter ili sin proponis por anstataŭi ŝin. La koro de la reĝo kunpremiĝis, sed li estis justa kaj severa, kaj diris, ke lia filino valoras kiel iu ajn alia. La hazardo decidis tion kaj ŝi devos iri.

Tiel do, la juna knabino forlasis la kastelon por renkonti la drakon, dum la tuta popolo, malĝoje kaj ektreminte, rigardis kiel la princino eliris al sia sinofero. Tamen, dum la junulino direktis sin al la monstra kuŝejo, aperis juna kavaliro kun brilanta armaĵo, rajdante sur blanka ĉevalo. La junulino rigardis kaj avertis lin:

–Fuĝu! Forrajdu rapide, nobla kavaliro, ĉar se vi restos ĉi tie, la monstro ekvidos kaj voros vin.

La juna kavaliro rigardis la princinon kaj respondis:

–Ne zorgu, junulino. Mi estas ĉi tie ĉar mi venis intence. Mi estas la kavaliro Sankta Georgo kaj venis de tre malproksime por protekti kaj liberigi vin kaj vian popolon el ĉi tiu monstro.

Ĵus li finparolis, subita apero de la drako kaŭzis la teruron de la princino kaj la ĝojon de la kavaliro. Tuj estiĝis mallonga sed feroca batalo ĝis la kavaliro antaŭenpuŝis lian lancon kaj mortigis la drakon. La sango verŝita el la vundo rapide kreskigis rozujon kun la plej ruĝaj rozoj, neniam ajn viditaj de la princino. La kavaliro fortranĉis unu el la rozoj kaj donacis ĝin al ŝi.

L’Agenda de la Terra, ben aviat al Museu.

Imatge de l'Agenda en tres colors (www.verkami.com)

Us fem partíceps d’un projecte engrescador, l’Agenda de la Terra, iniciativa endegada pel dissenyador Jordi Urgell (Cardedeu). A banda de ser una proposta cultural remarcable, l’Agenda inclou la traducció dels seus continguts a l’esperanto, gràcies a la col.laboració d’en Ferrol Macip (Associació Catalana d’Esperanto-KEA)

L’autor proposa una eina de difusió d’iniciatives culturals i socials sostenibles i lligades al marc dels Països Catalans però també de la resta d’Europa. És per això que l’Agenda inclourà cada any una llengua minoritzada; per aquesta primera edició s’ha incorporat l’occità. Es tracta, doncs, d’un projecte amb intenció de continuïtat i que neix amb la voluntat de donar suport al teixit associatiu del territori. Enguany, el 7% dels beneficis de la seva venda aniran a donar suport a la tasca de tres d’aquestes entitats: Amics de la Bressola, Som lo que sembrem, Ciemen.

L’Agenda compta ja amb diferents punts de distribució, als quals en les properes setmanes s’afegirà el Museu d’Esperanto de Subirats (MES). En qüestió d’uns dies, els primers exemplars sortiran d’impremta i ja podran ser adquirits. Mentre espereu, podeu donar un cop d’ull a la gènesi i desenvolupament de la iniciativa a través del seu bloc a Vilaweb o bé, col.laborar activament en el seu finançament mitjançant la plataforma de crowdfunding Verkami.

El Museu, a Ripoll

El passat dissabte, convidats pels amics de l’Associació Cultural Sant Josep de Ripoll, el Museu va participar en un acte de commemoració dels 125 anys del sorgiment de l’esperanto que es celebrà en el marc de la Fira de les 40 hores de la capital del Ripollés. Membres de la família Hernández-Massana es desplaçaren a la ciutat on, a més de parlaments i el visionat d’una gravació feta a Ripoll durant el XVIIè Congrés Català d’Esperanto -conservada al Museu-, es va fer la presentació d’un punt de llibre commemoratiu promogut pels membres de l’Associació Sant Josep.

Tot seguit us adjuntem les referències que feren de l’acte alguns mitjans locals i comarcals: Ripolles Digital, web Ajuntament de Ripoll, El 9 Nou. També podeu consultar la crònica de l’acte present al bloc de l’Associació Sant Josep.

A banda de felicitar a l’organització, us anunciem que ben aviat disposarem d’alguns exemplars d’aquesta edició de punts de llibre tan singular.

Dones d’esperanto, dones de cultura

Commemoració del Dia de la Dona al Museu d'Esperanto de Subirats

Gisela Alcón, durant la seva xerrada al Museu d’Esperanto de Subirats (MES) el passat dia 10 de març en motiu del Dia de la Dona, no només glossà la figura de l’esperantista vendrellenca Maria Julivert, sino que ens ajudà a copsar el lligam que oferia l’esperanto a les dones de l’època amb la cultura. Sense dubte, Maria Julivert va ser una dona de gran pes intel.lectual dins d’una comunitat relativament petita com era El Vendrell d’inicis de s.XX. En una època en que el paper de la dona era secundari a nivell públic, Julivert destacà per la seva militància cultural, feminista i esperantista. Convertida en la primera professora d’esperanto de la localitat (1913) esdevingué una de les ànimes del grup esperantista de la població, Frateco, al que conseguí arrossegar moltes d’altres dones, moltes d’elles treballadores del tèxtil i la confecció. Dones anònimes que, amb entusiasme i pocs mitjans, acceptades sense recança pels altres membres masculins del grup, assoliren un accés a la cultura del tot inèdit. Articles de l’època, alguns de la mateixa Julivert al Diari Baix Penedès, recorden les vetllades culturals i les classes a les que assistiren. Dones que després de la feina al taller o la fàbrica encara tenien il.lusió per aprendre i obrir-se al món per mitjà de l’esperanto.

La trajectòria de Maria Julivert ha estat recuperada gràcies a la tenacitat de Gisela Alcón que, també recolzada per la memòria oral de molts vendrellencs i vendrellenques, ha conseguit trobar documentació i fotografies que han permés reprendre el fil de la Història. Ben aviat la mateixa autora ens oferirà un patit tast de la seva investigació en aquest mateix espai web.

Podeu seguir les excel.lents cròniques de la xerrada que han fet, en esperanto, Víctor Solé i, en català, Sebastià Ribes. Així mateix us recomanem l’article de Javier Guerrero sobre dones esperantistes que aparegué fa pocs dies en el seu bloc. Finalment, en el següent enllaç, podeu escoltar l’entrevista que el dia 9 de març li van fer a Gisela Alcón al programa Gamma Extra de Ràdio Vilafranca (a partir del minut 25):

http://www.rtvvilafranca.cat/plugins/content/mediaplayer/mediaplayer.swf

Dia de la Dona 2012

Enguany volem seguir recuperant la memòria de les dones dins del moviment esperantista, i més concretament, dins de l’àmbit català. L’any passat,  durant la taula rodona que es va celebrar entorn del Dia de la Dona, ja vam poder conèixer algunes pinzellades de la recerca que na Gisela Alcón estava realitzant sobre la vendrellenca Maria Julivert. Aquesta investigació, guardonada amb una beca de recerca local, va veure la llum definitiva durant 2011. Per aquest motiu, us convidem a seguir la xerrada que Alcón ens oferirà el dia 10 de març a les 17h al Museu d’Esperanto de Subirats, en la que ens descobrirà els trets vitals més significatius i la trajectòria cultural i de militància de Maria Julivert, esperantista que formà part del grup Frateco d‘El Vendrell.

Com totes les activitats que venim realitzant, aquesta compta amb el suport del Patronat de Turisme de Subirats i l’Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats (AAMES).

 

Un assaig de J. Solé i Camardons sobre sociolingüística, presentat al Museu d’Esperanto de Subirats (MES)

Presentació al MES del llibre "Independència o mort...de la llengua" (1)

“És molt més lent el canvi lingüístic que el canvi polític”. Amb aquestes paraules, Jordi Solé i Camardons incidia, durant la presentació del seu llibre “Independència o mort…de la llengua” al Museu d’Esperanto de Subirats (MES), en la necessitat d’un compromís de tota la ciutadania per tal de garantir el bon estat de salut i la pervivència del català.

Durant el migdia de dissabte 11 de febrer, Solé i Camardons, recolzat per dades estadístiques i l’experiència d’un bon grapat d’anys com a docent i activista lingüístic, va defensar la tesi central de la seva obra, des d’un punt de vista optimista i convençut. Per a ell, l’estat propi pot ser el desllorigador d’una situació en la que el català, malgrat no patir una persecució oberta, ha vist amenaçat el seu ús en alguns àmbits. El volum de Solé, que ja acumula quatre edicions i més de 30 presentacions arreu del país, prova d’analitzar la situació sociolingüística catalana i proposa la constitució d’una estat propi com el fet que comportarà una completa normalitat lingüística. Per reforçar aquesta idea, l’autor va exposar diferents casos d’èxit esdevinguts a Europa en els darrers cent anys, amb la consolidació de llengües com el finès, el noruec o el polonès, entre d’altres.

Al llarg del seu text, que recull diferents articles de l’autor, Solé condensa -en paraules de Pere Mayans- el seu pensament sociolingüístic, hi concreta propostes i adverteix de possibles problemes com la situació de la llengua entre els joves. Paral.lelament, el llibre analitza altres aspectes com la necessitat d’una interllengua -l’autor és l’únic sociolingüista català que defensa amb fervor la proposta esperantista- que faciliti la comunicació sense renúncia a la llengua pròpia. Un paper que, actualment, sembla assumir l’anglès i dels perills del qual Solé també en va fer esment durant la presentació.

L’acte va finalitzar amb un animat diàleg entre assistents i autor, que també va comentar algunes altres obres que ha anat publicant al llarg de la seva trajectòria, sempre amb els temes de la llengua i el país com a nexe. Els interessats podeu fer comandes del llibre per mitjà de la web del projecte editorial en què treballa Solé i Camardons, Voliana Edicions.

“Independència o mort…de la llengua” es presenta al Museu

Novament, el proper dissabte 11 de febrer a les 12h, l’amic Jordi Solé i Camardons ens acompanyarà, aquest cop per presentar un dels darrers llibres publicats pel projecte editorial que encapçala, Voliana Edicions. Es tracta del volum “Independència o mort…de la llengua”, una obra escrita pel mateix Solé i Camardons i de la qual n’ha estat prologuista na Patrícia Gabancho, escriptora i periodista.

Si bé el títol ens pot fer pensar que la temàtica del llibre s’allunya de l’activitat central del Museu d’Esperanto de Subirats (MES), ben aviat copsem que l’autor -reconegut activista cultural i lingüístic- analitza, a partir del cas català,  problemàtiques vigents com les de la tria lingüística, la pervivència de llengües sense estat o els seus processos de substitució.  La mateixa editorial presenta el llibre fent les següents consideracions: “ És un conjunt d’escrits de J. Solé i Camardons a l’entorn de la situació sociolingüística, la realitat i el futur de la nació lingüística catalana. Són escrits elaborats des de la consciència sociolingüística que analitzen diversos aspectes de la realitat que ens acosten més a la substitució lingüística o mort del català o de tot allò que ens pot allunyar d’aquesta mort tot acostant-nos a l’anhelada normalitat d’ús del català”.

En un acte en format “conversa-vermut”, tots aquells que passeu pel Museu d’Esperanto de Subirats (MES) també podreu visitar la nova exposició que oferim, centrada en la celebració a Barcelona, l’any 1909, del Vè Congrés Universal d’Esperanto, un esdeveniment que, per alguns dels seus impulsors, com Pujulà, hauria d’haver estat una eina de difusió del catalanisme arreu, gràcies a la mediació esperantista.

Animeu-vos a gaudir d’aquesta nova proposta del Museu d’Esperanto de Subirats(MES), un matí per parlar de llibres, llengua, patrimoni i cultura!

“El rastre d’un somni”

L’amic Antoni Dalmau ha publicat, dins de les seves habituals col.laboracions al diari El Punt-Avui, un article en el què parla del Museu d’Esperanto de Subirats (MES) i de la figura del seu impulsor, Lluís Hernández. L’adjuntem tot donant les gràcies a l’escriptor pel suport que ha mostrat vers el Museu des què el va visitar arrel de la inauguració de la nova exposició permanent.

 

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.