MUSEU D'ESPERANTO DE SUBIRATS

Cartell del Vè Congrés Universal d'Esperanto, obra de Feliu Elies

‘Una setmana d’estiu després de la Setmana Tràgica’

 Coincidint amb la Festa Major de Sant Pau d’Ordal 2011, al Museu d’Esperanto de Subirats, s’inaugurarà, el dia 28 de gener, l’exposició permanent Una setmana d’estiu després de la Setmana Tràgica, una mostra interactiva i multidisciplinària, amb publicacions, textos, fotos, arxius sonors, objectes, obres d’art…, del dia a dia del V Congrés Universal d’Esperanto, fet a Barcelona del 5 a l’11 de setembre de 1909.

 La segona exposició que organitza el Muzeo del municipi –la primera va ser Un recorregut per la literatura en esperanto, instal·lada encara avui- manté intacta la primera intenció de posar en valor l’important fons documental esperantista de Subirats a través d’exercicis de síntesi que el facin més comprensible. Amb un doble objectiu: d’una banda, difondre, en general, l’important llegat cultural que conté i oferir-lo a profans i estudiosos, a tothom que hi estigui interessat (tant a aquells que acudeixin espontàniament al museu com a aquells que s’acullin a les visites de caps de setmana i festius organitzades pel Patronat de Turisme de Subirats), i, de l’altra, reivindicar que el fons d’esperanto subiratenc, en el marc d’una campanya iniciada fa més de quatre anys, sigui en el futur el valor singular de la biblioteca municipal.

    Una setmana d’estiu després de la Setmana Tràgica reuneix materials diversos, alguns procedents d’arxius i de documentació generals, però, sobretot, dels prestatges del museu (carpetes, fotografies, postals, llibres, publicacions…), dels actes d’aquell important congrés del 1909 i del context històric en què es va convocar, el convuls període de l’Espanya del tombant de segle, amb una Barcelona, coneguda arreu d’Europa com la Ciutat de les Bombes, com a escenari que va ser de desordres públics de revolta, de boicot (amb el cas de l’anarquista Rull “girat” a confident i col·locant bombes com a forma d’extorsió a les autoritats) i, finalment, incendiaris i anticlericals -la Setmana Tràgica- i que van ser el detonant de la caiguda del govern conservador espanyol d’Antoni Maura de l’Espanya monàrquica.

   En aquella agitada i violenta situació social, el V Congrés Universal d’Esperanto va penjar d’un fil, però, finalment, es va acabar celebrant. Potser com un acte d’insistència de l’aleshores naixent catalanisme polític, que s’havia implicat en la seva organització des d’un any abans a través de la figura de Frederic Pujulà (un personatge fonamental perquè la comunitat esperantista internacional, encapçalada pel Dr. Zamenhof, triés un any abans, a la ciutat alemanya que va acollir el quart congrés – Dresden-, la ciutat de Barcelona com a seu del V Congrés)… Però potser també com un intent de restituir una imatge de pau de la capital catalana després de la Setmana Tràgica, un intent a què es van resistir els sectors populars de l’esperantisme, sobretot els d’inspiració anarquista, fins i tot demanant obertament la suspensió del congrés davant dels fets, que van tenir com a resultat final la repressió de l’exèrcit espanyol, durant la qual va ser detingut, just uns dies abans que s’inaugurés el V Congrés, el controvertit i autèntic boc expiatori de la Setmana Tràgica, Francesc Ferrer i Guàrdia, executat després d’un judici sense garanties.

    En l’aspecte formal, l’exposició que s’ofereix al públic al Museu d’Esperanto de Subirats s’ha dissenyat de manera ben convencional i didàctica (amb el català i l’esperanto com a llengües vehiculars) i s’ha muntat escènicament com si fóssim davant d’un gran llibre obert amb les pàgines descrivint una estrella verda de cinc puntes (el símbol esperantista). Els diferents àmbits d’aquella convocatòria permeten avançar de cap a cap per tot el que es mostra del V Congrés Universal, amb l’ajuda d’edicions facsímils de les pàgines de l’aleshores jove diari La Vanguardia, l’única capçalera diària que ha sobreviscut fins avui i que va informar puntualment dels actes protocol·laris, congressuals i lúdics dels samideanoj, i d’extractes del plànol urbà de la Barcelona de l’època per situar-los als llocs on es van celebrar, llocs que avui en dia, la majoria, han canviat molt d’aspecte.

    Pel que fa al contingut argumental, la contraposició d’imatges fotogràfiques velles i noves, l’agitació prèvia des de la premsa generalista i el tractament que en va fer la premsa satírica, un apunt sonor -gràcies a la col·laboració de la pianista Montse Ríos- i també dues documentades mostres, l’una sobre els Jocs Florals esperantistes, els Floraj Ludoj, i l’altra sobre la gran cita teatral del congrés, Mistero de Doloro (Misteri de Dolor, en català), del dramaturg català Adrià Gual, accentuen, al marge d’ensenyar en què va consistir el V Congrés Universal d’Esperanto del 1909, la voluntat de tesi que també vol tenir l’exposició Una setmana d’estiu després de la Setmana Tràgica. Ben aviat, un cop s’hagi inaugurat, la mostra es podrà visitar virtualment a la xarxa gràcies al fotògraf Jordi Munné i la seva tècnica panoràmica de 360º.

Els comissaris de l’exposició són Rafael Hernández i Josep Tubau.

- Equip redactor Una setmana d’estiu després de la Setmana Tràgica-

NOTA: La inauguració de la mostra es portará a terme el dia 28 de gener a les 12h al Museu (c/ Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal). L’acte comptarà amb la presència dels historiadors Francesc Poblet i Antoni Dalmau.

Col.laboren:

-La Vanguardia

-Arxiu Històric de Barcelona

-Patronat de Turisme de Subirats

-Ajuntament de Subirats

-Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats

Filed under: Informació general | Etiquetat: Dr. Zamenhof, exposció, Frederic Pujulà, La Vanguardia, Mistero de Doloro, Setmana Tràgica, Vè congrés universal | Deixa un Comentari »