Dones d’esperanto, dones de cultura

Commemoració del Dia de la Dona al Museu d'Esperanto de Subirats

Gisela Alcón, durant la seva xerrada al Museu d’Esperanto de Subirats (MES) el passat dia 10 de març en motiu del Dia de la Dona, no només glossà la figura de l’esperantista vendrellenca Maria Julivert, sino que ens ajudà a copsar el lligam que oferia l’esperanto a les dones de l’època amb la cultura. Sense dubte, Maria Julivert va ser una dona de gran pes intel.lectual dins d’una comunitat relativament petita com era El Vendrell d’inicis de s.XX. En una època en que el paper de la dona era secundari a nivell públic, Julivert destacà per la seva militància cultural, feminista i esperantista. Convertida en la primera professora d’esperanto de la localitat (1913) esdevingué una de les ànimes del grup esperantista de la població, Frateco, al que conseguí arrossegar moltes d’altres dones, moltes d’elles treballadores del tèxtil i la confecció. Dones anònimes que, amb entusiasme i pocs mitjans, acceptades sense recança pels altres membres masculins del grup, assoliren un accés a la cultura del tot inèdit. Articles de l’època, alguns de la mateixa Julivert al Diari Baix Penedès, recorden les vetllades culturals i les classes a les que assistiren. Dones que després de la feina al taller o la fàbrica encara tenien il.lusió per aprendre i obrir-se al món per mitjà de l’esperanto.

La trajectòria de Maria Julivert ha estat recuperada gràcies a la tenacitat de Gisela Alcón que, també recolzada per la memòria oral de molts vendrellencs i vendrellenques, ha conseguit trobar documentació i fotografies que han permés reprendre el fil de la Història. Ben aviat la mateixa autora ens oferirà un patit tast de la seva investigació en aquest mateix espai web.

Podeu seguir les excel.lents cròniques de la xerrada que han fet, en esperanto, Víctor Solé i, en català, Sebastià Ribes. Així mateix us recomanem l’article de Javier Guerrero sobre dones esperantistes que aparegué fa pocs dies en el seu bloc. Finalment, en el següent enllaç, podeu escoltar l’entrevista que el dia 9 de març li van fer a Gisela Alcón al programa Gamma Extra de Ràdio Vilafranca (a partir del minut 25):

http://www.rtvvilafranca.cat/plugins/content/mediaplayer/mediaplayer.swf

El catàleg del Museu d’Esperanto esdevé consultable on-line

(Imatge: Blog Esperantaj bitoj)

Gràcies a l’esforç dessinteressat de Javier Guerrero i l’ajuda de Joan Inglada – president de l’AAMES- i Rafael Hernández (que proporcionà l’antiga base de dades amb el contingut del Museu), des de fa unes setmanes podem gaudir d’un nou servei que, sense dubte, facilitarà a totes aquelles persones interessades la consulta del fons bibliogràfic del Museu d’Esperanto de Subirats.

En Javier Guerrero s’ha ofert a comentar-nos aquest procés amb la següent aportació, també present en el seu blog personal:

“¿Serem capaços de crear una «Biblioteca Nacional» de tot el món esperantista? Segurament contindria entre vint mil i cinquanta mil llibres: la més gran de les biblioteques esperantistes posseeix entre deu mil i vint mil elements, i sense un catàleg comú és impossible conèixer la grandària del fons comú a totes i el que són llibres únics.

Així s’expressava Martin Weichert al maig de l’any 1996 a la revista hongaresa Eventoj en un article titulat «Kvincent Esperanto-libroj en vian hejmon!» [Cinc-cent llibres en esperanto a casa teva] i en el qual ja explorava les possibilitats de crear catàlegs en línia per la seva consulta mitjançant Internet.


Al mateix article, l’autor destacava la feina feta pel fundador del museu, Lluís Hernández:

La tasca bàsica i més exigent és, per suposat, el registre informàtic de les biblioteques esperantistes que existeixen. Un paper pioner en aquest sentit es pot atribuir a la Biblioteca d’Esperanto Alemanya de Aalen i al Museu d’Esperanto Espanyol de Sant Pau d’Ordal, doncs ambdós disposen de gairebé deu mil llibres en registre informàtic.

L’article continuava fent referència a les grans biblioteques esperantistes que no comptaven amb catàleg informàtic: Biblioteca Hector Hodler de la UEA, Museu Internacional de l’Esperanto de Viena, Fundació Vandervliet de Kortrijk, la Biblioteca Butler de Londres (ara a Barlaston) o la CDELI de La Chaux de Fonds.
Fa quinze anys, Martin Weichert acabava la seva reflexió  amb una pregunta:

¿Els esperantistes estan preparats pel tercer mil·leni?

El projecte de crear un catàleg comú per tot l’esperantisme sembla més viu que mai gràcies a l’activitat de persones com Roland Rotsaert, creador del grup Bibliotekoj, o d’Ana Manero, que fa possible la consulta en línia del catàleg de la Hispana Esperanto Federacio.
L’entusiasme de Lluís Hernández (1917-2002) no tan sols va crear una gran biblioteca-museu, sinó que va deixar la seva empremta en la catalogació.

Ara les antigues fitxes bibliogràfiques dels llibres del museu (gairebé 12.000 entrades), informatitzades als anys noranta amb el programa dBase, poden consultar-se a Internet mitjançant aquest catàleg. “

Des del Museu agraïm l’esforç dels nostres col.laboradors i animem a tothom a fer ús del catàleg, una eina que també servirà per difondre el Museu més enllà de les nostres fronteres i facilitar la tasca investigadora dels especialistes.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.