El mètode Benson

L’esperanto, com totes les llengües, ha necessitat la creació de mètodes per al seu correcte ensenyament. Donada la seva vocació universalista, una part de la metodologia ha estat concebuda per poder ser ensenyat sense recórrer a traduccions en la llengua dels aprenents. són el que s’anomena “mètodes directes”, on l’esperanto és la llengua vehicular i única des de la primera lliçó.

Entre els més interessants i pioners es troba el Mètode del Dr. Benson, que data del 1932, del qual el museu posseeix un petit llibret, molt sintètic però que dona una idea molt clara del seu funcionament. El mètode Benson va ser concebut per aprendre esperanto fins i tot sense l’ajuda d’un professor.

Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la

Per als que estigueu interessats, dins del portal Youtube podem trobar alguns exemples del mètode:

Cliqueu Universala Esperanto Metodo

Si preferiu veure l’aspecte del Mètode Benson en la seva versió original en paper, podeu anar al link Universala Esperanto-Metodo

on trobareu un conjunt d’enllaços corresponents a les lliçons del mètode.

Per últim, si us atreviu a llegir en esperanto, la viquipèdia esperantista en fa una explicació de la versió completa a Universala Esperanto Metodo

Què és: el Fundamento de Esperanto

Fonament de l’Esperanto

Font del text: Viquipèdia

El Fundamento de Esperanto és un llibre escrit per L. L. Zamenhof, publicat l’any 1905. El 9 d’agost del 1905 es va declarar com la descripció oficial de l’idioma en el quart article de la Declaració de Boulogne en el primer Congrés Mundial a Boulogne-sur-Mer, a la República Francesa. És considerat el reglament essencial i obligatori de l’esperanto i és per tant intocable.

El Fundamento consta de quatre parts: un pròleg (Antaŭparolo), una gramàtica (Gramatiko), una col·lecció d’exercicis (Ekzercaro) i un “Diccionari Universal” (Universala Vortaro). Amb l’excepció del pròleg, tot el que hi ha en el Fonament ve de treballs anteriors de Zamenhof.

A més del Fundamento hi ha els “Suplements Oficials” (Oficialaj Aldonoj) Ara per ara, hi ha vuit Suplements Oficials. El Pròleg del Fundamento declara:

Nur iam poste, kiam la granda parto de la novaj vortoj estos jam tute matura, ia aŭtoritata institucio enkondukos ilin en la vortaron oficialan, kiel ‘Aldonon al la Fundamento

Traducció:

A partir d’ara, quan la majoria de les noves paraules s’hagin establert en l’ús, alguna institució amb autoritat les inclourà en el diccionari oficial en forma de “Suplement oficial del Fonament”

La gramàtica i la secció dels diccionaris del Fonament estan en cinc idiomes nacionals: francès, anglès, alemany, rus i polonès.

L’esperanto a Osca, any 1920

Grup d’esperantistes d’Osca, l’any 1920