Què és: el Fundamento de Esperanto

Fonament de l’Esperanto

Font del text: Viquipèdia

El Fundamento de Esperanto és un llibre escrit per L. L. Zamenhof, publicat l’any 1905. El 9 d’agost del 1905 es va declarar com la descripció oficial de l’idioma en el quart article de la Declaració de Boulogne en el primer Congrés Mundial a Boulogne-sur-Mer, a la República Francesa. És considerat el reglament essencial i obligatori de l’esperanto i és per tant intocable.

El Fundamento consta de quatre parts: un pròleg (Antaŭparolo), una gramàtica (Gramatiko), una col·lecció d’exercicis (Ekzercaro) i un “Diccionari Universal” (Universala Vortaro). Amb l’excepció del pròleg, tot el que hi ha en el Fonament ve de treballs anteriors de Zamenhof.

A més del Fundamento hi ha els “Suplements Oficials” (Oficialaj Aldonoj) Ara per ara, hi ha vuit Suplements Oficials. El Pròleg del Fundamento declara:

Nur iam poste, kiam la granda parto de la novaj vortoj estos jam tute matura, ia aŭtoritata institucio enkondukos ilin en la vortaron oficialan, kiel ‘Aldonon al la Fundamento

Traducció:

A partir d’ara, quan la majoria de les noves paraules s’hagin establert en l’ús, alguna institució amb autoritat les inclourà en el diccionari oficial en forma de “Suplement oficial del Fonament”

La gramàtica i la secció dels diccionaris del Fonament estan en cinc idiomes nacionals: francès, anglès, alemany, rus i polonès.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: