La moneda internacional

Spesmilo, la moneda internacional

Una cosa poc coneguda de la història de l’esperanto és que va haver una època en que es va crear una moneda internacional, l’speso, la qual va ser utilitzada durant un temps en l’àmbit esperantista. Per que tingueu algunes dades, fem una traducció d’una part de l’article publicat a la Esperanta Vikipedio:

El maig de 1907, en una edició apart de la Internacia Scienca Revuo, el suís René de Saussure va publicar el seu projecte d’una unitat monetària internacional. Partint de la paraula francesa “espèce”  va crear en esperanto l’arrel “speso“, afegint els corresponents derivats decimals: spesmilo (Sm), spescento (Sc), spesdeko (Sd).

L’spesmilo tenia el valor de 0’8 grams d’or. Això permetia a l’spesmilo tenir valord’equivalència i ser apte per a transaccions amb altres monedes. Així l’spesmilo equivalia a dos xílings anglesos,  un ruble rus, mig dolar nordamericà, dos francs i mig francesos o suïssos, dues pessetes i mitja espanyoles.

La recent creada Associació Universal d’Esperanto  va fer propaganda d’aquest sistema monetari sense reserves i les seves cartes postals dirigides als propis membres duien imprés, a manera de segell, el valor del franqueig: 4 spesdekoj (nota: la j és la terminació de plural i es pronuncia com la i llatina en la paraula noi).

El concepte “spesmilo” va captar l’atenció del grup bancari suís Schweizeriche Bankverein el 1908, poc després també va passar el mateix amb el banc Pictet de Ginebra i ambdós varen editar xecs internacionals amb valor d’spesmilo indicat en esperanto.

Cal esmentar que al 1912, la fàbrica de medalles Holy Freres, va editar unes monedes d’argent (de fet medalles per la manca d’aprovació oficial), amb valor d’un i dos spesmiloj.

Durant el període previ a la guerra, els catàlegs de les llibreries especialitzades i els abonaments a revistes, tenien els preus en spesmiloj. Les quotes a associacions esperantistes es pagaven amb aquesta moneda i durant els congressos internacionals els pagaments, grans o petits, inclosos els de restaurants, es feien amb els xecs ja esmentats.

La primera guerra mundial va suposar un fre en l’activitat del banc, el qual va deixar de funcionar l’any 1918.

La idea d’una unitat monetària internacional va tornar a renèixer entre els esperantistes l’any 1942, quan van crear l’stelo (l’estrella). El 1959 la Universala Ligo, l’associació d’esperantistes més important de l’època, va editar una versió metàlica de la nova unitat monetària, a través de la Fàbrica de Moneda d’Holanda.En aquell moment, 1 stelo equivalia a 0’25 florins neeerlandesos.

El 1960 es van editar monedes d’1 stelo (bronze), 5 steloj (llautó) i 10 steloj (coure+níquel). Al 1965 s’hi afegir la moneda de 25 steloj (argent), impresa per Holy Freres, una fabrica suïssa. Amb el temps, la moneda va caure en desús i ara les monedes són objecte de col·leccionista adquirible a través de l’Associació Universal d’Esperanto.

Diferents steloj

La informació sobre l’stelo prové del corresponent article de la Vikipedio.

Advertisements

2 Respostes

  1. Diu la nota que la j és la terminació de plural. Jo hi afegiria que es pronuncia com la i diftongal en la paraula ‘noi’. O sigui que ‘spesmiloj’ es pronuncia ‘spesmiloi’.

  2. Gràcies pel suggerimet Joan!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: