El Museu farà una presentació durant el 70è Congrés Espanyol d’Esperanto

Fruit de l’entesa amb la Federación Española de Esperanto (HEF), el Museu d’Esperanto de Subirats serà present durant els actes que configuraran el 70è Congrés Espanyol d’Esperanto (Hispana Kongreso 2011), a celebrar-se entre el 28 de juny i el 2 de juliol d’enguany. La seu del congrés serà la Casa de Cultura de San Lorenzo del Escorial, un dels indrets més monumentals a l’entorn de la capital espanyola.

El Museu d’Esperanto de Subirats, a través de la col.laboració de Víctor Solé, membre de l’Associació Catalana d’Esperanto (KEA), farà una presentació dels seus fons i objectius, en un intent per difondre dins de la comunitat esperantista els valors i el potencial patrimonial del Museu. A través d’un dossier, tríptics i altres elements es provarà d’acostar als participants la realitat de Subirats i d’una de les col.leccions esperantistes més importants del món.

Pels que hi esteu interessats, el Congrés centrarà les seves reflexions en l’anàlisi de com l’esperanto pot adaptar-se actualment, i en el futur, als nous mètodes i canals de comunicació. Entre d’altres activitats, la trobada inclourà un curs d’iniciació a la llengua, actuacions musicals, projeccions, conferències, tallers i sortides culturals que inclouran visites a indrets tan interessants com el Museo del Prado.

Agraïm als membres del Comité Organitzador, Tonyo del Barrio i Raúl Martínez Anguita, les facilitats rebudes, tot desitjant que el Congrés sigui un autèntic èxit  de participació i continguts.

El Museu, amb el Mercat del Préssec de l’Ordal

 

 

A fi de donar suport a la tasca dels pagesos i pageses del terme de Subirats, ens sumem a la celebració de l’inici oficial del Mercat del Préssec de l’Ordal, que es durà a terme el proper dissabte 18 a les 12h. Serà la Directora General de Turisme, Marian Muro, qui doni el tret de sortida al mercat, que ofereix el típic préssec de l’Ordal així com d’altres productes de la terra a les parades que s’instal.len cada dissabte i diumenge al matí a Sant Pau d’Ordal.

Essent veïns d’un espai tan característic, des del Museu rebem aquesta arrelada manifestació gastronòmica tot oferint als clients compradors del mercat l’entrada gratuïta a una de les visites guiades que ofereix el Museu dissabtes i diumenges a les 13h.

Aprofiteu l’avinentesa per conèixer Subirats, tastar un dels seus productes més característics i acostar-vos a un patrimoni únic com és el del fons del Museu d’Esperanto de Subirats. Un dia per gaudir i aprendre!

El “poliglotisme passiu”, una proposta per a l’equilibri lingüístic

Presentació al Museu d'Esperanto de Subirats de “Poliglotisme passiu i altres escrits”, obra de Delfí Dalmau (3)

Dissabte 4, Jordi Solé i Camardons presentà al Museu l’obra “Poliglotisme passiu i altres escrits”,  del pedagog i lingüista Delfí Dalmau (1891-1965). Es tracta de la reedició d’aquest volum, escrit l’any 1936 i que, amb les vicissituds de la Guerra Civil espanyola, no disposà de prou temps per difondre’s i ser degudament valorat. Solé i Camardons, que n’és l’editor des del projecte Voliana Edicions, el defineix com un “llibre profund”, un veritable clàssic que, al mateix temps, fou una obra precursora de la sociolingüística catalana.

Durant la presentació, Solé i Camardons glossà la figura de Delfí Dalmau, del qual destacà la seva formació autodidacta i el seu poliglotisme, que desenvolupà des de ben jove. L’interès per la pedagogia i les llengües el portà a crear el Liceu Dalmau, escola que arribà a comptar amb 13 centres i on es tingué un especial interès per la formació també de dones i joves. Dalmau fou, al mateix temps, una persona capaç de superar les limitacions culturals imposades, tractant-se -segons Solé i Camardons- d’algú “arrelat però amb una mirada àmplia”. Aquesta mirada es manifestà en el seu actiu paper dins l’esperantisme català, que sovint li suposà incomprensió o persecució, en tractar-se d’una figura de gran trascendència en els moments de major eclosió del moviment (fou redactor de Kataluna Esperantisto, membre de diferents juntes de la Federació Esperantista Catalana, etc.). Dalmau apostà, doncs, per un universalisme que no entrés en contradicció amb el localisme més profund.

Des de “Poliglotisme passiu i altres escrits”, Dalmau -junt amb d’altres autors com Galí o Cases Carbó- apareix com un precursor de la sociolingüística, disciplina que no seria definida fins ben entrats els anys seixanta. Aportant un marc conceptual nou, segurament degut a la seva formació autodidacta, l’esperantisme i l’exercici de la pedagogia activa, Dalmau fa propostes en la línia de l’igualitarisme lingüístic. Per a ell, el poliglotisme passiu podia ser un mitjà per assolir un autèntic equilibri lingüístic internacional, una solució de justícia per la relació entre els pobles.

Solé i Camardons destacà altres aspectes de Dalmau com la seva influència en la formació de Mercè Rodoreda o l’aportació de novetats en l’ensenyament efectiu de llengües (sistema per correspondència, gravació de discos, …). D’igual manera, valorà la vigència de la proposta de Dalmau -un cop revisada-, situant-la en el context del que ell denomina “ecoidiomàtica”, un estadi de sostenibilitat lingüística que garanteixi els drets lingüístics i el creixement sostingut de les llengües.

Des del Museu d’Esperanto de Subirats agraïm a Jordi Solé i Camardons i a la resta d’assistents el seu interès per la figura de Delfí Dalmau i les aportacions que es donaren en el debat posterior, en el que s’analitzà la realitat lingüística catalana i els seus problemes actuals. Esperem amb aquest acte haver contribuït a la recuperació del discurs modern i desacomplexat de Dalmau, el qual ens recorda en un dels textos del llibre que “la vida de l’idioma radica en el seu ús”. Una màxima aplicable a qualsevol de les llengües amb les que anem fent camí.