El “poliglotisme passiu”, una proposta per a l’equilibri lingüístic

Presentació al Museu d'Esperanto de Subirats de “Poliglotisme passiu i altres escrits”, obra de Delfí Dalmau (3)

Dissabte 4, Jordi Solé i Camardons presentà al Museu l’obra “Poliglotisme passiu i altres escrits”,  del pedagog i lingüista Delfí Dalmau (1891-1965). Es tracta de la reedició d’aquest volum, escrit l’any 1936 i que, amb les vicissituds de la Guerra Civil espanyola, no disposà de prou temps per difondre’s i ser degudament valorat. Solé i Camardons, que n’és l’editor des del projecte Voliana Edicions, el defineix com un “llibre profund”, un veritable clàssic que, al mateix temps, fou una obra precursora de la sociolingüística catalana.

Durant la presentació, Solé i Camardons glossà la figura de Delfí Dalmau, del qual destacà la seva formació autodidacta i el seu poliglotisme, que desenvolupà des de ben jove. L’interès per la pedagogia i les llengües el portà a crear el Liceu Dalmau, escola que arribà a comptar amb 13 centres i on es tingué un especial interès per la formació també de dones i joves. Dalmau fou, al mateix temps, una persona capaç de superar les limitacions culturals imposades, tractant-se -segons Solé i Camardons- d’algú “arrelat però amb una mirada àmplia”. Aquesta mirada es manifestà en el seu actiu paper dins l’esperantisme català, que sovint li suposà incomprensió o persecució, en tractar-se d’una figura de gran trascendència en els moments de major eclosió del moviment (fou redactor de Kataluna Esperantisto, membre de diferents juntes de la Federació Esperantista Catalana, etc.). Dalmau apostà, doncs, per un universalisme que no entrés en contradicció amb el localisme més profund.

Des de “Poliglotisme passiu i altres escrits”, Dalmau -junt amb d’altres autors com Galí o Cases Carbó- apareix com un precursor de la sociolingüística, disciplina que no seria definida fins ben entrats els anys seixanta. Aportant un marc conceptual nou, segurament degut a la seva formació autodidacta, l’esperantisme i l’exercici de la pedagogia activa, Dalmau fa propostes en la línia de l’igualitarisme lingüístic. Per a ell, el poliglotisme passiu podia ser un mitjà per assolir un autèntic equilibri lingüístic internacional, una solució de justícia per la relació entre els pobles.

Solé i Camardons destacà altres aspectes de Dalmau com la seva influència en la formació de Mercè Rodoreda o l’aportació de novetats en l’ensenyament efectiu de llengües (sistema per correspondència, gravació de discos, …). D’igual manera, valorà la vigència de la proposta de Dalmau -un cop revisada-, situant-la en el context del que ell denomina “ecoidiomàtica”, un estadi de sostenibilitat lingüística que garanteixi els drets lingüístics i el creixement sostingut de les llengües.

Des del Museu d’Esperanto de Subirats agraïm a Jordi Solé i Camardons i a la resta d’assistents el seu interès per la figura de Delfí Dalmau i les aportacions que es donaren en el debat posterior, en el que s’analitzà la realitat lingüística catalana i els seus problemes actuals. Esperem amb aquest acte haver contribuït a la recuperació del discurs modern i desacomplexat de Dalmau, el qual ens recorda en un dels textos del llibre que “la vida de l’idioma radica en el seu ús”. Una màxima aplicable a qualsevol de les llengües amb les que anem fent camí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: