El catàleg del Museu d’Esperanto esdevé consultable on-line

(Imatge: Blog Esperantaj bitoj)

Gràcies a l’esforç dessinteressat de Javier Guerrero i l’ajuda de Joan Inglada – president de l’AAMES– i Rafael Hernández (que proporcionà l’antiga base de dades amb el contingut del Museu), des de fa unes setmanes podem gaudir d’un nou servei que, sense dubte, facilitarà a totes aquelles persones interessades la consulta del fons bibliogràfic del Museu d’Esperanto de Subirats.

En Javier Guerrero s’ha ofert a comentar-nos aquest procés amb la següent aportació, també present en el seu blog personal:

“¿Serem capaços de crear una «Biblioteca Nacional» de tot el món esperantista? Segurament contindria entre vint mil i cinquanta mil llibres: la més gran de les biblioteques esperantistes posseeix entre deu mil i vint mil elements, i sense un catàleg comú és impossible conèixer la grandària del fons comú a totes i el que són llibres únics.

Així s’expressava Martin Weichert al maig de l’any 1996 a la revista hongaresa Eventoj en un article titulat «Kvincent Esperanto-libroj en vian hejmon!» [Cinc-cent llibres en esperanto a casa teva] i en el qual ja explorava les possibilitats de crear catàlegs en línia per la seva consulta mitjançant Internet.


Al mateix article, l’autor destacava la feina feta pel fundador del museu, Lluís Hernández:

La tasca bàsica i més exigent és, per suposat, el registre informàtic de les biblioteques esperantistes que existeixen. Un paper pioner en aquest sentit es pot atribuir a la Biblioteca d’Esperanto Alemanya de Aalen i al Museu d’Esperanto Espanyol de Sant Pau d’Ordal, doncs ambdós disposen de gairebé deu mil llibres en registre informàtic.

L’article continuava fent referència a les grans biblioteques esperantistes que no comptaven amb catàleg informàtic: Biblioteca Hector Hodler de la UEA, Museu Internacional de l’Esperanto de Viena, Fundació Vandervliet de Kortrijk, la Biblioteca Butler de Londres (ara a Barlaston) o la CDELI de La Chaux de Fonds.
Fa quinze anys, Martin Weichert acabava la seva reflexió  amb una pregunta:

¿Els esperantistes estan preparats pel tercer mil·leni?

El projecte de crear un catàleg comú per tot l’esperantisme sembla més viu que mai gràcies a l’activitat de persones com Roland Rotsaert, creador del grup Bibliotekoj, o d’Ana Manero, que fa possible la consulta en línia del catàleg de la Hispana Esperanto Federacio.
L’entusiasme de Lluís Hernández (1917-2002) no tan sols va crear una gran biblioteca-museu, sinó que va deixar la seva empremta en la catalogació.

Ara les antigues fitxes bibliogràfiques dels llibres del museu (gairebé 12.000 entrades), informatitzades als anys noranta amb el programa dBase, poden consultar-se a Internet mitjançant aquest catàleg. “

Des del Museu agraïm l’esforç dels nostres col.laboradors i animem a tothom a fer ús del catàleg, una eina que també servirà per difondre el Museu més enllà de les nostres fronteres i facilitar la tasca investigadora dels especialistes.

Les primeres passes

Malgrat que l’interès per l’esperanto sorgí en el Sr. Lluís Hernández -promotor del Museu- durant els anys cinquanta del s.XX, el Museu d’Esperanto (Hispana Esperanto-Muzeo) no es va inaugurar com a tal fins l’any 1968, ocupant una de les dependències de la farmàcia regentada pel mateix Sr. Hernández a Sant Pau d’Ordal (Subirats). Posteriorment, i degut al gran volum de material recollit, comprat i rebut en donacions, es va plantejar la possibilitat d’edificar un espai nou on poder situar el gruix de la col.lecció i així disposar de suficient superfície per poder-hi treballar i seguir difonent la causa esperantista.

Ens arriba a través del nostre col.laborador Karles Berga i, gràcies a la localització que n’ha fet Suso Moinhos, l’anunci que el Sr. Hernández publicà l’any 1966 en el “Boletín de la Federación Española de Esperanto”. El text es troba a la pàgina 17 del nº 157, correponent als mesos de setembre-octubre d’aquell any.  En l’anunci, el Sr. Hernández feia públic el seu interès per muntar un museu de temàtica esperantista on poder ubicar el miler de volums dels què en aquell moment ja disposava i, a més, demanava col.laboració a tots aquells que li volguessin remetre nous llibres i/o revistes. Amb aquesta intenció disposava ja d’un apartat postal a Vilafranca.

Nota: Podeu consultar el text original i altres números d’aquest i molts més butlletins al mateix Museu d’Esperanto de Subirats.

Jornada de “Postkongreso” a Subirats

Els congressistes, a l'Ajuntament

El dia 1 de novembre més d’una trentena de participants en el 35è Congrés Català d’Esperanto van visitar Subirats per tancar, amb una jornada més distesa, els quatre dies de trobada, xerrades, reflexions i activitats portats a terme els dies previs a Barcelona. Gràcies al suport rebut per l’Ajuntament de Subirats i el Patronat de Turisme de Subirats, el Museu d’Esperanto va preparar, junt amb l’Associació Catalana d’Esperanto -KEA,  un programa que presentés als congressistes els principals valors enoturístics del municipi, sense obviar una esperada visita al mateix Museu, promogut pel Sr. Lluis Hernández-Yzal al nucli de Sant Pau d’Ordal.

Seguint el programa previst, els congressistes foren rebuts per les autoritats locals a l’Ajuntament. Tant el Sr. Lluís Ràfols -regidor de Cultura-, com la Sra. Maite Catasús -regidora i Presidenta del Patronat Municipal de Turisme- i el mateix Sr. Pere Pons -Alcalde- van acollir afectusoament als participants, dedicant-los, fins i tot, algunes paraules en esperanto, fet que va ser molt ben rebut pels esperantistes. El consistori va refermar l’interès del municipi pel llegat esperantista de què disposa, ressaltant el valor cultural i diferenciador d’un centre com el Museu d’Esperanto de Subirats. Tant el Sr. Pons com la Sra. Catasús van acompanyar al grup durant les activitats previstes al llarg del matí. Seguidament, van intervenir el Sr. Ferriol Macip, en nom de l’Associació Catalana d’esperanto-KEA, i el Sr. Joan Inglada, com a president de l’Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats (AAMES), que van agrair l’acollida i van remarcar també la potencialitat del Museu.

La presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Sra. Maite Catasús, i l'Alcalde de Subirats, Sr. Pere Pons, durant la rebuda als congressites

El grup es va traslladar, en acabar, a les caves Eudald Massana, de Sant Pau d’Ordal, especialitzades en  producció ecològica. Tant el mateix Sr. Eudald Massana com la conductora de la visita, Rosa Vendrell, van dispensar una magnífica atenció als congressistes, facilitant-los respostes a tots els dubtes sorgits tant durant el descobriment del procés de vinificació, com durant la degustació d’alguns dels seus productes, que es completà amb una visita a la botiga del celler.

Degustació al celler Eudald Massana

Cap a quarts de dues es va poder visitar el Museu, on el Sr. Rafael Hernández, en nom de la família Hernández-Massana, va donar la benvinguda als esperantistes i els va convidar a aportar idees per a una nova exposició que prepara el Museu entorn del V Congrés Internacional d’Esperanto, celebrat a Barcelona l’any 1909. També es va comptar amb la presència de la Sra. Teresa Massana, vídua del Sr. Hernández-Yzal. Karles Bergava ser el conductor d’una visita en esperanto per l’interior del Museu en la que els congressistes van poder formular tot tipus de preguntes i suggeriments. Gràcies a això es van fer petits descobriments i retrobaments emotius d’alguns familiars d’autors d’obres amb exemplars  presents al Museu.

Visita al Museu d'Esperanto de Subirats

En acabar, el grup va fer cap a la Fonda Restaurant Can Pau Xic, de Sant Pau d’Ordal on es va poder degustar un menú casolà, amb variant vegetariana, i on l’intercanvi d’experiències i la sobretaula van fer que la jornada s’acabés pels volts de dos quarts de sis, moment del comiat i del retorn en autocar cap a Barcelona.

Esperem que tots els congressistes gaudissin de la visita i els agraïm l’interès i complicitat de tots durant la mateixa. Des del Museu els demanem disculpes per algun desajustament en l’horari previst, desitjant tornar-los a retrobar ben aviat.

El Museu d’Esperanto de Subirats (MES) felicita l’organització del 35è Congrés Català d’Esperanto per l’èxit de la convocatòria. Igualment, agraeix a les institucions i persones col.laboradores en la preparació del Postkongreso el seu suport. Fins la propera!