El catàleg del Museu d’Esperanto esdevé consultable on-line

(Imatge: Blog Esperantaj bitoj)

Gràcies a l’esforç dessinteressat de Javier Guerrero i l’ajuda de Joan Inglada – president de l’AAMES– i Rafael Hernández (que proporcionà l’antiga base de dades amb el contingut del Museu), des de fa unes setmanes podem gaudir d’un nou servei que, sense dubte, facilitarà a totes aquelles persones interessades la consulta del fons bibliogràfic del Museu d’Esperanto de Subirats.

En Javier Guerrero s’ha ofert a comentar-nos aquest procés amb la següent aportació, també present en el seu blog personal:

“¿Serem capaços de crear una «Biblioteca Nacional» de tot el món esperantista? Segurament contindria entre vint mil i cinquanta mil llibres: la més gran de les biblioteques esperantistes posseeix entre deu mil i vint mil elements, i sense un catàleg comú és impossible conèixer la grandària del fons comú a totes i el que són llibres únics.

Així s’expressava Martin Weichert al maig de l’any 1996 a la revista hongaresa Eventoj en un article titulat «Kvincent Esperanto-libroj en vian hejmon!» [Cinc-cent llibres en esperanto a casa teva] i en el qual ja explorava les possibilitats de crear catàlegs en línia per la seva consulta mitjançant Internet.


Al mateix article, l’autor destacava la feina feta pel fundador del museu, Lluís Hernández:

La tasca bàsica i més exigent és, per suposat, el registre informàtic de les biblioteques esperantistes que existeixen. Un paper pioner en aquest sentit es pot atribuir a la Biblioteca d’Esperanto Alemanya de Aalen i al Museu d’Esperanto Espanyol de Sant Pau d’Ordal, doncs ambdós disposen de gairebé deu mil llibres en registre informàtic.

L’article continuava fent referència a les grans biblioteques esperantistes que no comptaven amb catàleg informàtic: Biblioteca Hector Hodler de la UEA, Museu Internacional de l’Esperanto de Viena, Fundació Vandervliet de Kortrijk, la Biblioteca Butler de Londres (ara a Barlaston) o la CDELI de La Chaux de Fonds.
Fa quinze anys, Martin Weichert acabava la seva reflexió  amb una pregunta:

¿Els esperantistes estan preparats pel tercer mil·leni?

El projecte de crear un catàleg comú per tot l’esperantisme sembla més viu que mai gràcies a l’activitat de persones com Roland Rotsaert, creador del grup Bibliotekoj, o d’Ana Manero, que fa possible la consulta en línia del catàleg de la Hispana Esperanto Federacio.
L’entusiasme de Lluís Hernández (1917-2002) no tan sols va crear una gran biblioteca-museu, sinó que va deixar la seva empremta en la catalogació.

Ara les antigues fitxes bibliogràfiques dels llibres del museu (gairebé 12.000 entrades), informatitzades als anys noranta amb el programa dBase, poden consultar-se a Internet mitjançant aquest catàleg. “

Des del Museu agraïm l’esforç dels nostres col.laboradors i animem a tothom a fer ús del catàleg, una eina que també servirà per difondre el Museu més enllà de les nostres fronteres i facilitar la tasca investigadora dels especialistes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: