El Museu, a Ripoll

El passat dissabte, convidats pels amics de l’Associació Cultural Sant Josep de Ripoll, el Museu va participar en un acte de commemoració dels 125 anys del sorgiment de l’esperanto que es celebrà en el marc de la Fira de les 40 hores de la capital del Ripollés. Membres de la família Hernández-Massana es desplaçaren a la ciutat on, a més de parlaments i el visionat d’una gravació feta a Ripoll durant el XVIIè Congrés Català d’Esperanto -conservada al Museu-, es va fer la presentació d’un punt de llibre commemoratiu promogut pels membres de l’Associació Sant Josep.

Tot seguit us adjuntem les referències que feren de l’acte alguns mitjans locals i comarcals: Ripolles Digital, web Ajuntament de Ripoll, El 9 Nou. També podeu consultar la crònica de l’acte present al bloc de l’Associació Sant Josep.

A banda de felicitar a l’organització, us anunciem que ben aviat disposarem d’alguns exemplars d’aquesta edició de punts de llibre tan singular.

Dones d’esperanto, dones de cultura

Commemoració del Dia de la Dona al Museu d'Esperanto de Subirats

Gisela Alcón, durant la seva xerrada al Museu d’Esperanto de Subirats (MES) el passat dia 10 de març en motiu del Dia de la Dona, no només glossà la figura de l’esperantista vendrellenca Maria Julivert, sino que ens ajudà a copsar el lligam que oferia l’esperanto a les dones de l’època amb la cultura. Sense dubte, Maria Julivert va ser una dona de gran pes intel.lectual dins d’una comunitat relativament petita com era El Vendrell d’inicis de s.XX. En una època en que el paper de la dona era secundari a nivell públic, Julivert destacà per la seva militància cultural, feminista i esperantista. Convertida en la primera professora d’esperanto de la localitat (1913) esdevingué una de les ànimes del grup esperantista de la població, Frateco, al que conseguí arrossegar moltes d’altres dones, moltes d’elles treballadores del tèxtil i la confecció. Dones anònimes que, amb entusiasme i pocs mitjans, acceptades sense recança pels altres membres masculins del grup, assoliren un accés a la cultura del tot inèdit. Articles de l’època, alguns de la mateixa Julivert al Diari Baix Penedès, recorden les vetllades culturals i les classes a les que assistiren. Dones que després de la feina al taller o la fàbrica encara tenien il.lusió per aprendre i obrir-se al món per mitjà de l’esperanto.

La trajectòria de Maria Julivert ha estat recuperada gràcies a la tenacitat de Gisela Alcón que, també recolzada per la memòria oral de molts vendrellencs i vendrellenques, ha conseguit trobar documentació i fotografies que han permés reprendre el fil de la Història. Ben aviat la mateixa autora ens oferirà un patit tast de la seva investigació en aquest mateix espai web.

Podeu seguir les excel.lents cròniques de la xerrada que han fet, en esperanto, Víctor Solé i, en català, Sebastià Ribes. Així mateix us recomanem l’article de Javier Guerrero sobre dones esperantistes que aparegué fa pocs dies en el seu bloc. Finalment, en el següent enllaç, podeu escoltar l’entrevista que el dia 9 de març li van fer a Gisela Alcón al programa Gamma Extra de Ràdio Vilafranca (a partir del minut 25):

http://www.rtvvilafranca.cat/plugins/content/mediaplayer/mediaplayer.swf