L’objecte del MES: Abril 2012

Malgrat un breu parèntesi, reprenem la publicació de referències del nostre fons dins de la secció “L’Objecte del MES“. Dins d’aquest mes d’abril, ens plau destacar una de les moltes obres traduïdes a l’esperanto de què disposa el Museu. Es tracta d’un exemplar de la novel.la de Henryk Sienkiewicz “Quo Vadis“.

Concretament, el llibre és una edició de 1957 publicada a Varsòvia i té la particularitat que fou traduïda per Lidia Zamenhof (1904-1942), filla menor de Llàtzer Zamenhof, promotor de l’esperanto. L’obra original és una novel.la històrica escrita en polonès i publicada per primer cop en forma de llibre -anteriorment fou editada per entregues-  l’any 1896. Ha estat traduïda a més de cinquanta llengües i fou una de les obres que va fer emergir a Sienkiewicz, fins al punt que, l’any 1905, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

Lidia Zamenhof, que havia treballat fermament per l’ensenyament i difusió de la llengua ideada pel seu pare, destacà també en el camp de la traducció, executant la de “Quo Vadis” l’any 1933. Desafortunadament, l’any 1942 fou deportada al camp d’extermini nazi de Treblinka, on morí.

Com molts coneixereu, la novel.la exposa les dificultats de l’amor entre una jove cristiana i un patrici romà, en plena Roma de temps de l’emperador Neró, i compta amb adapatacions de cinema i televisió, entre les que destaca la pel.lícula de 1951 filmada a Hollywood.

Sant Jordi 2012

Dilluns 23 es celebra una de les festes més singulars del poble català, la Diada de Sant Jordi, completada per la commemoració del Dia del LLibre. Per tant, hom pot dedicar el dia a reivindicar dos valors universals -amor i literatura- i un de ben propi -catalanitat o estimació per la llengua comuna-. Des del Museu d’Esperanto de Subirats (MES), afegim un xic d’universalitat traduïnt-vos la llegenda de Sant Jordi a l’esperanto.

Totes les persones que visitin el Museu durant aquest cap de setmana (21-22 d’abril) i el proper (28 i 29 d’abril) rebran una còpia bilingüe (català/esperanto) de la llegenda, traduïda a tres mans pels nostres col.laboradors Joan Inglada, Javier Guerrero i Karles Berga, de l’AAMES (Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats). Al mateix temps, s’exposaran  volums que contenen alguna versió d’aquesta llegenda o bé fragments inspirats en la figura universal del cavaller que mata el drac.

Us recordem que al Museu  podeu trobar una exposció permanent dedicada a la història de la literatura universal a partir d’aquells autors clàssics que també han estat traduïts a l’esperanto (Shakespeare, Molière, Homer, Cervantes, etc.)

Us deixem amb els dos textos. Es tracta d’una adaptació de la versió recollida per Joan Amades -destacat esperantista- al Costumari Català.

LLegenda de Sant Jordi 

Català-

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l’estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d’una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l’estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l’abominable bèstia se’n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s’oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d’anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se’l mirà i l’advertí:

– Fugiu! fugiu ràpidament d’aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

– No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d’aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l’horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Esperanto-

Iam, antaŭ tre, tre longe, terura kaj kruelega monstro detruis vilaĝon Montblanc. La monstro scipovis marŝi, flugi kaj naĝi, kaj ĝia fetora elspiro de malproksime venenis la aeron kaj mortigis ĉiujn, kiuj enspiris ĝin.

La monstro pereigis brutarojn kaj homojn, kaj terurego regis en la ĉirkaŭaĵoj. La loĝantaro de Montblanc, maltrankviligita pro la situacio, elpensis ideon por pacigi la drakon: ĉiutage ili oferos al ĝi homon por manĝi. La problemo estis trovi volontulojn, kiuj sin proponu por esti vorotaj de la drako.

Kaj do, post longa diskuto, la vilaĝanoj decidis per loto la personon, kiu finiĝos en la drakan stomakon. Tiel ili faris, tagon post tago, kaj ŝajne la strategio glate funkciis, ĉar la abomeninda drako ĉesis detrui kaj fiagi en la lando.

Sed jen unu tagon, la sorto volis, ke la reĝidino estu manĝota de la drako. La juna princino estis tre simpatia, afabla, bela kaj eleganta. Ŝi estis amata de ĉiuj vilaĝanoj, kaj sekve centoj inter ili sin proponis por anstataŭi ŝin. La koro de la reĝo kunpremiĝis, sed li estis justa kaj severa, kaj diris, ke lia filino valoras kiel iu ajn alia. La hazardo decidis tion kaj ŝi devos iri.

Tiel do, la juna knabino forlasis la kastelon por renkonti la drakon, dum la tuta popolo, malĝoje kaj ektreminte, rigardis kiel la princino eliris al sia sinofero. Tamen, dum la junulino direktis sin al la monstra kuŝejo, aperis juna kavaliro kun brilanta armaĵo, rajdante sur blanka ĉevalo. La junulino rigardis kaj avertis lin:

–Fuĝu! Forrajdu rapide, nobla kavaliro, ĉar se vi restos ĉi tie, la monstro ekvidos kaj voros vin.

La juna kavaliro rigardis la princinon kaj respondis:

–Ne zorgu, junulino. Mi estas ĉi tie ĉar mi venis intence. Mi estas la kavaliro Sankta Georgo kaj venis de tre malproksime por protekti kaj liberigi vin kaj vian popolon el ĉi tiu monstro.

Ĵus li finparolis, subita apero de la drako kaŭzis la teruron de la princino kaj la ĝojon de la kavaliro. Tuj estiĝis mallonga sed feroca batalo ĝis la kavaliro antaŭenpuŝis lian lancon kaj mortigis la drakon. La sango verŝita el la vundo rapide kreskigis rozujon kun la plej ruĝaj rozoj, neniam ajn viditaj de la princino. La kavaliro fortranĉis unu el la rozoj kaj donacis ĝin al ŝi.

L’Agenda de la Terra, ben aviat al Museu.

Imatge de l'Agenda en tres colors (www.verkami.com)

Us fem partíceps d’un projecte engrescador, l’Agenda de la Terra, iniciativa endegada pel dissenyador Jordi Urgell (Cardedeu). A banda de ser una proposta cultural remarcable, l’Agenda inclou la traducció dels seus continguts a l’esperanto, gràcies a la col.laboració d’en Ferrol Macip (Associació Catalana d’Esperanto-KEA)

L’autor proposa una eina de difusió d’iniciatives culturals i socials sostenibles i lligades al marc dels Països Catalans però també de la resta d’Europa. És per això que l’Agenda inclourà cada any una llengua minoritzada; per aquesta primera edició s’ha incorporat l’occità. Es tracta, doncs, d’un projecte amb intenció de continuïtat i que neix amb la voluntat de donar suport al teixit associatiu del territori. Enguany, el 7% dels beneficis de la seva venda aniran a donar suport a la tasca de tres d’aquestes entitats: Amics de la Bressola, Som lo que sembrem, Ciemen.

L’Agenda compta ja amb diferents punts de distribució, als quals en les properes setmanes s’afegirà el Museu d’Esperanto de Subirats (MES). En qüestió d’uns dies, els primers exemplars sortiran d’impremta i ja podran ser adquirits. Mentre espereu, podeu donar un cop d’ull a la gènesi i desenvolupament de la iniciativa a través del seu bloc a Vilaweb o bé, col.laborar activament en el seu finançament mitjançant la plataforma de crowdfunding Verkami.