Emotiva Diada de l’Esperanto al MES

El passat diumenge 15 de desembre es va commemorar el naixement del Dr.Zamenhof (15 de desembre de 1859, Bialystok – 14 d’abril de 1917, Varsòvia) , el pare de l’esperanto, al Museu d’Esperanto de Subirats (MES), situat al carrer Zamenhof a Sant Pau d’Ordal. Per a celebrar aquest dia assenyalat es van realitzar una sèrie d’actes emmarcats en els esdeveniments organitzats per l’Associació Catalana d’Esperanto (KEA).

La trobada esperantista al MES va començar a partir de les 11 h: una vintena d’esperantistes es varen reunir al museu. La majoria dels participants eren d’aquí però també hi va haver representacions internacionals, com un esperantista del Kazakhstan. A més, va assistir a l’acte en Miguel Fernández, escriptor esperantista, poeta, traductor de Lorca a l’esperanto, cantant, etc. En Miguel, que venia de Barcelona de presentar el seu últim llibre “Poezio, armilo ŝargita per futuro”, va dedicar uns minuts a signar i dedicar el seu llibre a tots aquells qui ho van desitjar.

MES_UDB

A les 12 h es va passar un documental, subtitulat en esperanto, sobre la resistència dels Republicans a Subirats durant l’entrada de les tropes franquistes a la Guerra Civil. Aquest audiovisual està lligat amb la ruta de l’Última defensa de Barcelona, que es realitza el 3r diumenge de cada més.

Després, tots els assistents van brindar amb cava per commemorar el naixement d’en Zamenhof i també en record d’en Lluís Hernández, artífex del MES. Va ser un moment molt emotiu per a tots, ja que entre els presents també hi eren la vídua, la senyora Teresa, i el fill d’en Lluís, en Rafel.

Per a celebrar aquest dia tan assenyalat, al MES es va preparar una selecció de llibres de versos i poemes originals en esperanto. Aquesta petita exposició romandrà un parell de mesos al museu i, a continuació, us passem les ressenyes dels autors i d’alguns dels llibres singulars que s’hi exhibeixen.

William Auld (6 de novembre de 1924 – 11 de setembre de 2006)

AuldPoeta esperantista i candidat al Premi Nobel de Literatura el 1999. Auld, escocès, era professor de literatura. Va aprendre l’Esperanto quan tenia tretze anys, el 1937, però no seria fins una dècada després, en acabar de la Segona Guerra Mundial, quan començaria de manera activa a escriure en esperanto fins arribar a ser un dels escriptors més brillants en aquesta llengua. Com a poeta es va donar a conèixer el 1952, amb la publicació de Kvaropo (Quartet), amb poemes seus i d’altres tres poetes, editat a La Laguna pel professor Juan Régulo Pérez.

 Kvaropo

És un poemari excepcional, la primera edició és de l’any 1952. Es tracta d’una col·lecció de poemes en esperanto de quatre autors: W. Auld; J.S. Dinwoodie; J. Francis; R. Rossetti. Es considera una obra de l’Escola Escocesa, amb Auld al capdavant.

 Edwin de Kock (9 de març de 1930, Sud-Àfrica)

Edwin de Kock és professor d’ afrikaans i un dels poetes esperantistes –vius- més destacat. A part de poeta, també és teòleg i activista antiracista, i participa en moltes altres activitats de caire social i cultural. És membre de l’Acadèmia d’Esperanto des de 1973, i membre honorari de la UEA des de principis del segle XXI.

Verdaj Fajreroj

És un llibre de l’escriptor rus Romano Frenkel publicat l’any 1908. Aquest autor va “plorar” la mort de la seva dona, assassinada al 1906, amb aquests versos escrits en esperanto. Demostrant així que les emocions més profundes –i tristes- també es podien expressar en esperanto.

frenkel

Raymond Schwartz (8 d’abril de 1894 – 14 de maig de 1973)

Schwartz va ser un banquer francès i un autor esperantista de vàries novel·les i obres de teatre, les quals va dirigir als cabarets parisencs. Nascut en Metz, una ciutat a Alsàcia-Lorena que des 1871-1918 va formar part d’Alemanya, en el si d’una família francesa. Va rebre una bona educació que el va ajudar a dominar el francès, l’alemany, el llatí, el grec i, evidentment, l’esperanto. Molt aviat es va convertir en esperantista i somiava amb un futur millor a través de la difusió de l’Esperanto. A la Primera Guerra Mundial va ser reclutat a l’exèrcit alemany i va haver de lluitar en el front oriental, fet que va suposar un drama personal, ja que ell era pacifista, i un desastre general per al moviment esperantista. Després de la guerra es va traslladar a París on va treballar en una gran firma de bancària fins a la seva jubilació.

 Aleksandr Porfirjeviĉ Logvin (1903 – 1980)

Poeta i traductor ucraïnès. L’any 1929 va publicar “Heraldo d’Esperanto” sota el pseudònim  “A. Liljer “. Més tard va debutar en la poesia, creant obres com “Sur la Vivojo”.

 Eli Urbanová (8 de febrer de 1922 – 20 de gener de 2012)

Eli Urbanová va ser una poeta esperantista txeca, afiliada d’honor a la Universitat d’ East Anglia, professora i ex acadèmica de l’Associació d’Escriptors en esperanto. Estudià pedagogia a Praga, la seva ciutat natal. Va debutar l’any 1940 com a poeta però fins el 1950 no ho va fer en esperanto. Des d’aleshores va escriure molts poemes originals en esperanto, guanyant, fins i tot, un premi de la UEA. Després de la Segona Guerra Mundial els seus poemes van aparèixer en algunes revistes culturals destacades.

Geraldo Mattos (28 de juny de 1931)

Mattos és un filòleg i poeta brasiler, esperantista des de 1947, membre de l’Acadèmia d’Esperanto des de 1970 i president des de l’any 1998 fins al 2007. Mattos es va graduar en idiomes llatins i romànics a la Universitat Catòlica Pontifícia de Paraná, l’any1958, i es va doctorar en Filologia amb una tesi sobre els poemes trobadorescs de l’eclesiàstic Ayras Nunes (un poeta gallec del segle XIV). Va treballar a diferents universitats brasileres i al Col·legi Militar de Kurutibo durant 30 anys. Va ser instructor pel Ministeri del Treball Brasiler fins la seva jubilació.

mattos

Julio Baghy (13 de gener de 1891, Szeged – el 18 de març de 1967, Budapest)

Juliol Baghy va ser un actor hongarès i un dels autors principals del moviment esperantista. És autor de diverses novel·les famoses, però és sobretot en la poesia que va demostrar el seu domini de l’Esperanto. Baghy va néixer en una família de teatre – el seu pare era actor, i la seva mare apuntadora. Va aprendre esperanto el 1911 i, al mateix temps, va començar a treballar com a actor i director de teatre, però la Primera Guerra Mundial va fer que marxés del seu país durant sis anys. Va ser capturat i fet presoner de guerra a Sibèria. Durant aquest temps, va començar a treballar per al moviment esperantista, va escriure poesia i va ensenyar la llengua als seus companys reclusos.

Diada de l’Esperanto al MES

El proper diumenge 15 de desembre es commemora el naixement del Dr.Zamenhof, el pare de l’esperanto. Enguany, la Diada de l’esperanto està farcida d’actes, un d’ells al Museu d’Esperanto de Subirats (MES), situat al carrer Zamenhof a Sant Pau d’Ordal. Per a celebrar aquest dia assenyalat es realitzarà una visita especial a les 11h del matí -en comptes de la visita habitual a les 13h-.

Aquesta visita especial s’emmarca en als actes que ha organitzat l’Associació Catalana d’Esperanto (KEA) en relació amb la Diada de l’esperanto.
Enguany han convidat en Miguel Fernández, escriptor esperantista, poeta, traductor de Lorca a l’esperanto, cantant, etc. Vindrà a presentar el seu últim llibre “Poezio, armilo ŝargita per futuro”.
 

PROGRAMA

Divendres 13 de desembre:

> 19h00 Conferència de Miguel Fernández en el marc de la presentació del llibre Poezio: armilo ŝargitaper futuro(Poesia: una arma carregada de futur).
Espai Vilaweb. C/Ferlandina 43. Barcelona

> 21h00 Sopar de germanor i vetllada poètica
El Bar del CAT. Travessia de Sant Antoni 6-8. Barcelona <M> Fontana (Preu aproximat del sopar 14 euros) CAL RESERVAR A f.macip(a)esperanto.cat

Dissabte 14 de desembre:

> 12h00 Visita al Fossar de la Pedrera
(Punt de trobada: Pl. Espanya, Torres Venecianes a les 11h15)

> 19h30 Visita a la Barcelona Revolucionària
(Punt de trobada: Pl. Catalunya, centre plaça, a les 19h30)

Diumenge 15 de desembre (diada de l’esperanto):

> 11h00 Visita al Museu d’Esperanto de Subirats

> 13h30 Dinar de germanor (a reservar)

Dilluns 16 de desembre:

> 19h00 Conferència de Miguel Fernández en el marc de la presentació del llibre Poezio: armilo ŝargitaper futuro(Poesia: una arma carregada de futur).
Llibreria Alibri. C/ Balmes 26. Barcelona

 Associació Catalana d'Esperanto

Miguel Fernández va néixer l’any 1950 a Granada. El 1968 es va instal·lar a Madrid on va estudiar a la Universitat Politècnica. És un eminent poeta en esperanto i cofundador de l’Escòla Ibèrica de literatura en aquesta llengua.

Fernández ha publicat reculls de poemes, contes, narracions, assajos… És especialista en l’obra i en la persona de Federico García Lorca, sobre el qual ha fet nombroses conferències i n’ha traduit a l’esperantoBodas de SangreiLa Casa de Bernarda Alba. També ha traduït autors com Ignacio Aldecoa i Miguel Hernández.

El llibre Poezio: armilo ŝargita per futuro(Poesia: una arma carregada de futur) és quelcom més que una compilació de poemes (182 de 35 autors diferents). És una antologia llargament comentada de poesia compromesa, principalment en castellà, triada i traduïda a l’esperanto amb rigor i sentiment poètic.

Per mitjà d’una contextualització històrica i precisa amb un seguit de notes i aclariments diversos, Miguel Fernández, compilador i principal traductor de l’obra, poeta i estudiós de la poesia espanyola, fa versions gaudibles i assequibles de les obres més complexes, i de les més lleugeres a primer cop d’ull en fa assaborir la seva dolçor i profunditat.

Per altra banda, a través del conjunt de poemes compilats, ens guia al cor de les classes populars de l’estat espanyol; en la seva història no prou ben coneguda, en les seves llums i ombres.

El llibre, que va ser presentat l’agost passat al 86è congrés de l’Associació Anacional Mundial (SAT), l’ha publicat el col·lectiu esperantista d’esquerra SATeH.

[+] Informació KEA

[+] Miguel Fernández presentant el seu llibre

MES