Emotiva Diada de l’Esperanto al MES

El passat diumenge 15 de desembre es va commemorar el naixement del Dr.Zamenhof (15 de desembre de 1859, Bialystok – 14 d’abril de 1917, Varsòvia) , el pare de l’esperanto, al Museu d’Esperanto de Subirats (MES), situat al carrer Zamenhof a Sant Pau d’Ordal. Per a celebrar aquest dia assenyalat es van realitzar una sèrie d’actes emmarcats en els esdeveniments organitzats per l’Associació Catalana d’Esperanto (KEA).

La trobada esperantista al MES va començar a partir de les 11 h: una vintena d’esperantistes es varen reunir al museu. La majoria dels participants eren d’aquí però també hi va haver representacions internacionals, com un esperantista del Kazakhstan. A més, va assistir a l’acte en Miguel Fernández, escriptor esperantista, poeta, traductor de Lorca a l’esperanto, cantant, etc. En Miguel, que venia de Barcelona de presentar el seu últim llibre “Poezio, armilo ŝargita per futuro”, va dedicar uns minuts a signar i dedicar el seu llibre a tots aquells qui ho van desitjar.

MES_UDB

A les 12 h es va passar un documental, subtitulat en esperanto, sobre la resistència dels Republicans a Subirats durant l’entrada de les tropes franquistes a la Guerra Civil. Aquest audiovisual està lligat amb la ruta de l’Última defensa de Barcelona, que es realitza el 3r diumenge de cada més.

Després, tots els assistents van brindar amb cava per commemorar el naixement d’en Zamenhof i també en record d’en Lluís Hernández, artífex del MES. Va ser un moment molt emotiu per a tots, ja que entre els presents també hi eren la vídua, la senyora Teresa, i el fill d’en Lluís, en Rafel.

Per a celebrar aquest dia tan assenyalat, al MES es va preparar una selecció de llibres de versos i poemes originals en esperanto. Aquesta petita exposició romandrà un parell de mesos al museu i, a continuació, us passem les ressenyes dels autors i d’alguns dels llibres singulars que s’hi exhibeixen.

William Auld (6 de novembre de 1924 – 11 de setembre de 2006)

AuldPoeta esperantista i candidat al Premi Nobel de Literatura el 1999. Auld, escocès, era professor de literatura. Va aprendre l’Esperanto quan tenia tretze anys, el 1937, però no seria fins una dècada després, en acabar de la Segona Guerra Mundial, quan començaria de manera activa a escriure en esperanto fins arribar a ser un dels escriptors més brillants en aquesta llengua. Com a poeta es va donar a conèixer el 1952, amb la publicació de Kvaropo (Quartet), amb poemes seus i d’altres tres poetes, editat a La Laguna pel professor Juan Régulo Pérez.

 Kvaropo

És un poemari excepcional, la primera edició és de l’any 1952. Es tracta d’una col·lecció de poemes en esperanto de quatre autors: W. Auld; J.S. Dinwoodie; J. Francis; R. Rossetti. Es considera una obra de l’Escola Escocesa, amb Auld al capdavant.

 Edwin de Kock (9 de març de 1930, Sud-Àfrica)

Edwin de Kock és professor d’ afrikaans i un dels poetes esperantistes –vius- més destacat. A part de poeta, també és teòleg i activista antiracista, i participa en moltes altres activitats de caire social i cultural. És membre de l’Acadèmia d’Esperanto des de 1973, i membre honorari de la UEA des de principis del segle XXI.

Verdaj Fajreroj

És un llibre de l’escriptor rus Romano Frenkel publicat l’any 1908. Aquest autor va “plorar” la mort de la seva dona, assassinada al 1906, amb aquests versos escrits en esperanto. Demostrant així que les emocions més profundes –i tristes- també es podien expressar en esperanto.

frenkel

Raymond Schwartz (8 d’abril de 1894 – 14 de maig de 1973)

Schwartz va ser un banquer francès i un autor esperantista de vàries novel·les i obres de teatre, les quals va dirigir als cabarets parisencs. Nascut en Metz, una ciutat a Alsàcia-Lorena que des 1871-1918 va formar part d’Alemanya, en el si d’una família francesa. Va rebre una bona educació que el va ajudar a dominar el francès, l’alemany, el llatí, el grec i, evidentment, l’esperanto. Molt aviat es va convertir en esperantista i somiava amb un futur millor a través de la difusió de l’Esperanto. A la Primera Guerra Mundial va ser reclutat a l’exèrcit alemany i va haver de lluitar en el front oriental, fet que va suposar un drama personal, ja que ell era pacifista, i un desastre general per al moviment esperantista. Després de la guerra es va traslladar a París on va treballar en una gran firma de bancària fins a la seva jubilació.

 Aleksandr Porfirjeviĉ Logvin (1903 – 1980)

Poeta i traductor ucraïnès. L’any 1929 va publicar “Heraldo d’Esperanto” sota el pseudònim  “A. Liljer “. Més tard va debutar en la poesia, creant obres com “Sur la Vivojo”.

 Eli Urbanová (8 de febrer de 1922 – 20 de gener de 2012)

Eli Urbanová va ser una poeta esperantista txeca, afiliada d’honor a la Universitat d’ East Anglia, professora i ex acadèmica de l’Associació d’Escriptors en esperanto. Estudià pedagogia a Praga, la seva ciutat natal. Va debutar l’any 1940 com a poeta però fins el 1950 no ho va fer en esperanto. Des d’aleshores va escriure molts poemes originals en esperanto, guanyant, fins i tot, un premi de la UEA. Després de la Segona Guerra Mundial els seus poemes van aparèixer en algunes revistes culturals destacades.

Geraldo Mattos (28 de juny de 1931)

Mattos és un filòleg i poeta brasiler, esperantista des de 1947, membre de l’Acadèmia d’Esperanto des de 1970 i president des de l’any 1998 fins al 2007. Mattos es va graduar en idiomes llatins i romànics a la Universitat Catòlica Pontifícia de Paraná, l’any1958, i es va doctorar en Filologia amb una tesi sobre els poemes trobadorescs de l’eclesiàstic Ayras Nunes (un poeta gallec del segle XIV). Va treballar a diferents universitats brasileres i al Col·legi Militar de Kurutibo durant 30 anys. Va ser instructor pel Ministeri del Treball Brasiler fins la seva jubilació.

mattos

Julio Baghy (13 de gener de 1891, Szeged – el 18 de març de 1967, Budapest)

Juliol Baghy va ser un actor hongarès i un dels autors principals del moviment esperantista. És autor de diverses novel·les famoses, però és sobretot en la poesia que va demostrar el seu domini de l’Esperanto. Baghy va néixer en una família de teatre – el seu pare era actor, i la seva mare apuntadora. Va aprendre esperanto el 1911 i, al mateix temps, va començar a treballar com a actor i director de teatre, però la Primera Guerra Mundial va fer que marxés del seu país durant sis anys. Va ser capturat i fet presoner de guerra a Sibèria. Durant aquest temps, va començar a treballar per al moviment esperantista, va escriure poesia i va ensenyar la llengua als seus companys reclusos.

Advertisements

Una resposta

  1. […] una trobada especial al Museu de l’Esperanto de Subirats amb el sempre interessant Joan Inglada, que ens va parlar sobre el darrer intent de frenar l’entrada de les tropes franquistes a la […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: